Per què aquest llibre?

De vegades apareixen tensions entre artistes i programadors, tot i que tots dos comparteixen exactament el mateix objectiu: que l’espectacle funcioni i tingui èxit.

Sovint, aquestes tensions no venen d’una manca de voluntat, sinó de dues realitats professionals diferents que no sempre es coneixen prou bé.

L’artista no sempre entén les limitacions, les responsabilitats i les necessitats de qui programa. I, alhora, hi ha aspectes de la realitat de l’artista que poden passar desapercebuts per a qui l’acull.

De vegades, petits detalls poden posar un artista en dificultat i acabar condicionant el que passa a escena. En canvi, amb canvis molt simples es poden crear condicions molt més favorables perquè pugui donar el millor del seu treball.

I el mateix passa amb el públic. La manera com arriba, l’espai, els horaris, les expectatives, l’ambient i el context influeixen en la manera com rep l’espectacle.

D’aquí neix Gestió Cultural de l’Emoció.

Un llibre breu i pràctic que posa el focus en aquesta part menys visible de la programació: les dinàmiques psicològiques del públic i de l’artista, i tot allò que pot afavorir, o dificultar, una representació.

A través de 5 principis i 4 recomanacions, el llibre proposa una mirada que cadascú pot adaptar a la seva pròpia realitat. No pretén dir als programadors com han de fer la seva feina, sinó aportar elements que sovint passen desapercebuts i que poden ajudar a crear millors condicions perquè l’espectacle, l’artista i el públic es trobin.

Perquè programar no és només escollir un espectacle.

També és crear el context perquè pugui donar el millor de si mateix.

El meu treball escènic parteix de molt poc.

Sense paraules. Amb molt pocs objectes. Sense grans proeses ni demostracions tècniques. Sense recórrer a la vulgaritat.

Quan treus tot això, queda una cosa essencial: la relació.

La relació amb el públic. El seu estat, el seu ritme, la seva disponibilitat. I també l’estat de l’artista, la seva confiança, la seva capacitat d’escolta i d’adaptació.

Des de fa més de quinze anys, aquest és el terreny en què treballo sobre l’escenari: intentar crear connexió amb molt poc i observar què la facilita, què la dificulta i què la pot trencar.

Això m’ha obligat a mirar molt de prop la psicologia del públic, però també la de l’artista.

El que comparteixo a Gestió Cultural de l’Emoció neix d’aquesta experiència.

No és una teoria universal ni una recepta aplicable de la mateixa manera a tots els espectacles. És una mirada nascuda de la pràctica, amb principis i eines que es poden adaptar a realitats artístiques molt diferents.

Perquè, al final, un espectacle en viu no és una pel·lícula.

L’artista canvia.

El públic canvia.

I el context també importa.

5 principis i 4 recomanacions pràctiques per detectar factors que poden afavorir, o dificultar, una representació.

Una mirada pensada perquè cada programador o artista la pugui adaptar a la seva pròpia realitat, sense receptes tancades ni fórmules universals.

Gestión Cultural de la Emoción està disponible en castellà, francès i anglès.