Per a una cultura de l’humà

Crear vincles allà on hi ha humanitat

« Mis espectáculos están pensados para despertar la creatividad y la magia olvidada en cada uno de nosotros. »

Qui sóc?

Em dic Michaël Gueulette, creador de Gromic, un clown sense paraules.
Amb gairebé res, fa riure i toca els cors; no ho dic jo, ho diuen els programadors i el públic.
No busca impressionar, sinó crear vincle.
Des de fa més de quinze anys, recorro Europa per oferir, a través de la senzillesa i el riure, moments on ens retrobem — humans, simplement.

El meu camí

Ni escola ni mètode: només passió.

Al principi buscava els aplaudiments, la prova que era el millor.

Després vaig entendre que no era per mi, sinó pel públic.

Portar consol, una respiració, una mica d’humanitat en un món que corre.

Ser aquella presència suau, com una xocolata calenta o un cafè compartit.

Per a mi, l’art continua sent una artesania: feta de dubtes, proves i petites troballes que, de vegades, toquen el cor.

Autor del llibre

Gestió Cultural de la Emoció

Castellá

Anglès

La meva visió

Tornar a posar l’humà al centre.

Crear un art que parli al cor abans que al cap.

Avui, la senzillesa és un acte de resistència: un recordatori de la nostra humanitat.

El meu clown no vol només entretenir: vincula; recorda la bellesa d’estar plegats. Un espectacle simple pot tocar profundament.

Amb el meu llibre Gestió Cultural de l’Emoció exploro com la manera de programar influeix en l’impacte d’un espectacle en el públic. La clau és crear les condicions perquè l’emoció —la de l’escenari i la de l’audiència— flueixi lliurement.

Acompanyo programadors, organitzadors i artistes a percebre aquest fil invisible que uneix l’artista amb el públic.

I avui també ajudo altres artistes a sentir-lo i teixir-lo.

Els 4 principis de Gromic

Un riure que viatja sense traducció.

El silenci parla a totes les cultures.
Uneix petits i grans, aquí o allà, sense paraules, només amb el cor.

Quan tot cap dins d’una maleta.

La màgia neix quan gairebé res ja n’hi ha prou.
Un decorat mínim, un objecte quotidià i, de sobte… tot és possible.

Res a demostrar, tot per compartir.

L’essencial és la relació, no la demostració.
No impressiona el gest, sinó l’emoció que desperta.

El riure més simple sovint és el més autèntic.

Fer riure sense fer mal, tocar sense dir.
Un humor suau, accessible i universal, per recordar la bellesa d’estar plegats.

Artesà del riure, recordo la bellesa de l’experiència humana a través d’espectacles inspirats en el món de la màgia i dels clowns.